Mossèn Bartomeu va néixer a Sencelles el 24 d’agost de 1903. Era el primer fill de Miquel Oliver de cas Capità i de Margalida Amengual, àlies Bisbe. Eren de posició humil i pagesa, dedicada a conrar unes poques quarterades pròpies a fora vila, però ben lligada a la vida social del poble.
Durant l’estiu de 1916, acabats de complir els tretze anys, enllestia els preparatius per ingressar al Seminari Conciliar de Sant Pere de Mallorca. L’experiència en aquella institució fou sòlida i aplicada, com demostren els resultats de les seves notes. Durant els anys d’estudi, es pogué enriquir del mestratge d’alguns dels professors i superiors més il·lustres que ha tingut el Seminari, entre els quals mossèn Bartomeu Pasqual i Marroig, que n’era rector i després fou bisbe de Menorca; mossèn Antoni Maria Alcover, que impartia llengua mallorquina; mossèn Nadal Garau Estrany, de dret canònic; mossèn Antoni Sancho Nebot, d’oratòria sagrada; mossèn Francesc Esteve Blanes, d’història de l’església i arqueologia sagrada; mossèn Bartomeu Nigorra Barceló, de música sagrada; mossèn Emili Sagristà, d’astronomia; mossèn Nicolau Sagesse, de filosofia i teologia dogmàtic… veiem en el seu certificat de qualificacions que de les vint-i-nou matèries que estudià, n’aprovà amb la màxima nota, meritissimus, catorze. Va obtenir també deu benemeritus, cinc meritus i un approbatus. Destacà principalment en aritmètica, catecisme, geometria, història d’Espanya, àlgebra, trigonometria, retòrica i poètica, dialèctica, física i nocions d’ontologia, llengua grega, història de Mallorca, antropologia, química, cosmologia i teodicea, criteriologia i ontologia, filosofia moral, història natural i agricultura, història eclesiàstica i arqueologia sagrada, teologia dogmàtica, sociologia, litúrgia sagrada, Sagrada Escriptura i institucions canòniques.
Un sector prou important de professors del Seminari s’adonà que el seminarista Oliver era un individu que apuntava ben amunt i l’animà a estudiar la carrera de mestre d’escola mentre feia la de capellà. Un cop obtingut el títol de Magisteri, alguns professors pretengueren enviar-lo a Lovaina, la ciutat universitària per excel·lència de Flandes, per especialitzar-se en psicologia experimental, però uns problemes de salut li van impedir dur a terme aquell ambiciós projecte. La culminació d’aquella brillant carrera eclesiàstica fou l’ordenació sacerdotal, que rebé el 2 de juny de 1928.
A partir del 28 de febrer de 1930, exercí de vicari de la parròquia de Sencelles, i aquell mateix any féu oposicions al Magisteri. Un cop guanyades, exercí de mestre al poblet de Villatomil (Burgos) (1930-1932) i després destinat a Algaida (1932-1942). Els darrers anys de docència els va passar a l’escola pública de Sencelles.
Però també aquella manera d’expressar-se que tenia mossèn Bartomeu damunt la trona li va ocasionar algun disgust. És ben conegut el problema que tingué arran d’un sermó predicat l’any 1937, en plena Guerra Civil espanyola. Aquell any els falangistes de Sencelles volgueren organitzar un septenari quaresmal de preparació per a la festa de Pasqua i convidaren set capellans del poble per fer els sermons. També mossèn Bartomeu, el qual en quedà sorprès perquè, tot i no ser gens progressista, la seva «actitud [ja] era prou coneguda». Quan pujà a damunt la trona va predicar sobre el manament de la Llei de Déu que exhorta a no matar i s’atreví a denunciar les matances indiscriminades de molts de republicans, als que va tractar de fills d’un mateix Pare i germans nostres. Els que duien la doma en el poble el denunciaren i el varen processar.
Entre els anys 1930 i 1940, en què succeí tot el que hem relatat en el capítol anterior, mossèn Bartomeu Oliver es va entregar de ple a la causa de donar a conèixer la figura de sor Francinaina, que ell sempre va estimar i enaltir. Aquesta tasca es va centrar en l’estudi, la investigació i la divulgació. Tres són els documents principals que va dedicar-li i que ens va deixar escrits. El primer de tots és el discurs biogràfic que féu per encàrrec de l’Ajuntament de Sencelles amb motiu de la celebració del 75è aniversari de la mort de sor Francinaina i la seva declaració com a filla il·lustre del poble. L’altre document i, sens dubte, el més conegut de tots tres, és la biografia Sor Francina Aina dels Dolors (La Tia Xiroia de Sencelles), publicada per primera vegada en un llibret l’any 1933. El tercer escrit són els textos dels diàlegs de l’obra de teatre Mare d’un poble, estrenada el 27 de Febrer de 1940 al saló de la Congregació Mariana de Sencelles (Can Garrover). Aquesta representació s’ambienta en els darrers anys de vida de la Beata Francinaina, quan ja havia fundat el Convent, culminació de tota la seva tasca dedicada a atreure a tothom cap a Déu a través de les obres de caritat.
Mossèn Bartomeu Oliver, que sempre es va declarar «senceller fins al moll dels ossos», visqué enamorat de les nostres tradicions i de tota la cultura sencellera. Els periodistes que s’acostaven fins a Sencelles per fer reportatges sobre el nostre poble no es resistien de passar per Cas Capità i fer una conversa amb l’amfitrió de la casa. A tall d’exemple, transcrivim part d’un article de Francesc Gost publicat el mes de març de 1986 a la revista Sovint:.
En Sancellas la autoridad histórica se llama Bartomeu Oliver. Sanceller de nacimiento y sacerdote por vocación, este hombre entrañable que está a punto de cumplir 83 años habla al viajero con la placidez de los sabios antiguos y la bondad que proporciona una vida al servicio de los demás. Con su inseparable vestimenta preconciliar, el Padre Oliver desgrana para el curioso forastero la historia de un pueblo que mantuvo en el pasado el protagonismo que le niega el futuro. Y habla de restos arqueológicos que remontan los orígenes de su villa a las culturas talaióticas que se asentaron en Mallorca en los albores de la Historia. Habla también…
En els anys setanta, mossèn Bartomeu, ja retirat dels afers docents, havia establert una xarxa d’amistat amb un grup considerable d’investigadors de Mallorca i també del Principat als quals tenia encomanat que li fessin arribar a Sencelles còpia de qualsevol document històric que fes referència al nostre poble. Tot aquell material acumulat li serví com a sòlida base per demostrar, un cop superat el franquisme, que la grafia correcta del nostre poble era Sencelles i que calia apartar-ne d’altres que no ens eren pròpies i que ens havien imposat a partir del Decret de nova planta (Sancellas, Sancelles, Sansellas, etc.). Aquesta fou una de les altres empreses benemèrites que hom ha d’atribuir a mossèn Oliver.
Cap al final de la dècada dels anys vuitanta, mossèn Bartomeu entrà dins el natural decliu de la vida. Es dedicà a l’estudi personal, a transmetre oralment tots els seus coneixements i a compartir estones agradables amb les amistats que durant anys i més anys de dedicació a la cultura i, per què no dir-ho, a la direcció espiritual va anar congriant. Tothom recorda d’ell que fou un prevere senzill, humà, intel·ligent, d’agradable conversa, clar com l’aigua, fidel al seus principis, servicial i desprès. La seva darrera actuació a favor de la cultura de Sencelles fou el patrocini dels Goigs a Santa Àgueda, patrona de Sencelles, que escriví el canonge de la Seu mossèn Pere J. Llabrés i que va publicar la parròquia el mes de febrer de 1992.
Finí el seu curs en aquesta vida mortal el dia de Sant Josep de 1993, després d’una curta malaltia i als 89 anys complits.
