Memòria democràtica i Església.


Amb aquest títol es van celebrar a Sencelles, dia 5 i 6 d’abril de 2019, les primeres jornades sobre Societat i Església des d’una perspectiva històrica. La Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual, com a entitat organitzadora, juntament amb l’Ajuntament de Sencelles i el Govern de les Illes Balears (Conselleria de Cultura, Direcció General de Participació i Memòria Democràtica) van convertir el poble de Sencelles durant dos dies en un punt de trobada, diàleg i reflexió.

Abans de l’inici de les jornades es va constituir el Comitè Científic format pels doctors en Història: Sebastià Serra Busquets, Antoni Marimon Riutort, David Ginard Féron, P. Josep Massot i Muntaner, Arnau Company Matas i Pere Fullana Puigserver. Aquest darrer actuant, també, com a coordinador. Durant l’acte d’obertura de les jornades hi van intervenir l’Honorable Sra. Fany Tur, consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, Mossèn Josep Adrover, rector de Sencelles i president de la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual, el Dr. Miquel Deyà, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de les Illes Balears, el Sr. Joan Carles Verd, batle del M.I. Ajuntament de Sencelles i el Dr. Pere Fullana.

En el transcurs dels dos dies, un considerable nombre d’experts com el Dr. Antonio César Moreno Cantano, el Dr. P. Valentí Serra de Manresa, Manel Suárez Salvà, el Dr. Miguel Angel Dionisio Vivas, el Dr. P. Josep Amengual i Gabriel Alomar, amb les seves ponències han analitzat el paper que tingué l’Església durant el temps de la Segona República Espanyola, la Guerra Civil i la Postguerra. S’ha parlat en un context d’investigació dels cardenals Gomà, Barraquer i Segura, de l’arquebisbe-bisbe mallorquí Miralles i l’aptitud de la jerarquia catòlica... Però també de “l’altre Església”, la dels capellans que per la seva ideologia republicana foren represaliats. Fou analitzat el paper de gent de l’Església a les presons franquistes (framenors caputxins, monges i capellans). Tomats murs i establint ponts de diàleg es va parlar de víctimes i els màrtirs dels dos bàndols. A més, altres autors (Mª Cristina Ferrer, Rafel Mas, Pere Fullana, Joan Florit, Antoni Vidal, Antoni Marimon, Manel Herrera i Mateu Mercè) van presentar fins a vuit comunicacions en dos blocs. Una d’elles, la signada per J. Florit serví per presentar a mossèn Bartomeu Oliver i la seva implicació en els capítols històrics que centraven l’interès de les jornades. El colofó d’aquestes el posà la projecció del documental Les Campanes no tocaren a mort presentat pel seu director Antoni Capellà i una posterior taula rodona en la que hi participaren Bartomeu Mestres, Celestí Alomar i Gabriel Alomar.