Monografia que tracta sobre el desenvolupament i el ressò de la festa de la Mare de Déu d’Agost a la població mallorquina de Sencelles, elaborada, amb rigor i perícia, pels estudiosos Jordi Llabrés Sans i Miquel Àngel Moncadas Batle que, conjuntament, han reeixit a preparar-nos la present síntesi històrica sobre les diverses manifestacions de la devoció assumpcionista. N’han assenyalat les peculiaritats pròpies de les celebracions festives desenvolupades a Sencelles entorn de la veneració de la bella imatge de la «Mare de Déu adormida» que, any rere any, se situa vistosament al bell mig de la nau de l’església parroquial en ocasió de la seva festa, cada 15 d’agost, i on conserva el costum medieval de cobrir la imatge jacent de la Mare de Déu amb un vel blanc el dia de la festa i durant tota la seva octava (p. 43) i, també, escampant una gran abundor de brots d’olorosa murtra a l’entorn del llit monumental, per tal de perfumar la nau de l’església. A tall d’exemple, l’any 1712 els obrers de la parròquia de Sencelles gastaren vuit sous en manats de murtra per a la festa de l’Assumpta (p. 53). Tanmateix, en temps més recents el llit de la Mare de Déu se sol guarnir i perfumar, també, amb ufanoses alfabregueres que l’envolten (pàg. 54-56). Aquesta festa mariana tan solemne –la Pasqua de Maria– s’ha configurat com la festa popular estiuenca de més relleu i participació, puix que coincideix amb la finalització de les tasques agràries del segar i el batre, just abans de la verema. Aquesta devoció a Mallorca arrenca de l’impuls que hi donà en el llunyà segle XIV el bisbe Berenguer Batle (1333-1349) a la catedral. Ben aviat, aquest culte marià fou irradiat a les parròquies de la ciutat i les de la Part Forana, amb un enorme creixement i puixança en els anys de l’època barroca (segles XVII i XVIII), amb l’aparició a nombroses parròquies de les belles imatges jacents. A Sencelles la diada de l’Assumpció de la Mare de Déu coincideix amb les festes patronals i, tradicionalment, compta amb l’animosa presència dels «xeremiers i fabiolers» que, també, comparteixen la veneració de la imatge de la seva patrona col·locada al «llit de la dormició», construït amb fusta policromada i daurada a inicis del segle XIX de mà de l’escultor Miquel Vadell i Pastor.